5A TROBADA EDUKALBOAN

Algunes vam arribar a Urduña, a les jornades d’educació transformadora, acompanyant a la trobada de “Gazte Sarea” a grups de joves que amb molt de gust es van submergir en dinàmiques de reflexió i participació, en grups d’una diversitat que va anar més enllà del que és purament estètic. Una diversitat gens fàcil d’aconseguir en el nostre dia a dia i que aplaudim Alboan per impulsar-la, cuidar-la i per fer possible la trobada en aquests espais plurals i inclusius.

Així, com si res, amb l’excusa del dos per un, “alhora que acompanyeu els joves, una mica de reflexió i formació”, els professionals que dissenyen les activitats d’Educalboan ens introdueixen, gairebé sense adonar-nos, en una dinàmica d’escolta, reflexió i diàleg davant les quals algunes vam haver de deixar anar la mandra i el cansament de la setmana.

Després dels títols saberuts van aparèixer, gràcies als ponents, idees i emocions que ens despertaven, ens movien i fins i tot algunes ens inspiraven:  mirar per veure què es pot i no què no es pot, vam sentir dir a la psicopedagoga Constanza Orbaiz, era Pepe Menéndez qui ens portava les seves paraules; vam saber d’organitzacions en moviment que es posen en qüestió i fan canvis estructurals i d’acció valents, com n’és el cas de Fe y Alegría Colombia com ens explicava la Sabrina Burgos; amb molta generositat ens van compartir experiències, algunes sobre transformacions de tradicions, com ens explicaven des del col·legi de Jesuïtes de Pamplona, ​​altres d’innovació per incorporar espais i dinàmiques d’integració com a resposta a la pròpia realitat que es viu a Egibide, i també processos d’empoderament des de l’educació no formal que possibiliten la integració de joves a El Campillo de Vitòria, com ens explicava l’Andrea.

Al final de dissabte, ens van convidar a concentrar-nos a mirar aquestes experiències que ens havien presentat i a descobrir-hi alguns dels 15 trets d’una educació per a la transformació del món (trets que han recollit en un document guia i que pot esdevenir una eina pràctica per anar avaluant les nostres propostes, projectes, processos, rutines educatives) i va resultar fàcil trobar diversos d’aquests trets en les experiències escoltades. Però, a més, van anar més enllà i ens van animar a fixar-nos en algun dels racons dels nostres projectes educatius propis; ves per on, així, sense gaire esforç, una mica anestesiats pel cansament al final del dia, trobem alguns d’aquests 15 trets també als nostres armaris d’educació, i comprovem que teníem quelcom a “la cartutxera”, que no ens calia comprar-los tots ni començar de zero per entrar en el tema de l’educació transformadora. Aquesta constatació ens alleujava una mica de la càrrega de responsabilitat que tenim entre mans, l’educació, i ens ajudava a espantar la por i a connectar amb dinàmiques d’il·lusió i esperança, que al final de la trobada algú del grup subratllava com a necessàries.

Gràcies, Alboan, per ajudar-nos, un cop més, a parar, mirar i observar, que no és poc. Ara ens toca pensar què fem amb això en el nostre dia a dia, us seguirem consultant.

I ara, després de repassar el que hem viscut, des del humus que comença a generar-se de tot allò que hem sentit i oblidat, del que hem pressentit i contrastat durant aquests dies, enmig d’aquestes jornades de reivindicació laboral en l’educació i del dia a dia a l’aula, em sorgeixen entre d’altres aquestes inquietuds i interrogants diversos:

  • temps, necessitem temps per mirar el “tu” que tenim davant a cada moment i acompanyar-lo… perquè Gaizka, Lisbeth, Orianne, Asmae… demà ja no tindran 13 anys i les respostes les busquen avui, ara és quan necessiten anar descobrint “el que poden”, necessitem temps per mirar-los;
  • ara és el moment de la transformació per a una ciutadania global, no se’m pot escapar l’ara per intentar que no se m’escapi el futur de l’educació, …atordides i atordits per l’oferta de cursos i receptes per a l’educació del futur, necessitem temps, ara, per posar en marxa el que ja sabem que és transformador… sé que el temps és limitat, és urgent prioritzar i escollir, organitzar-nos i complementar-nos;
  • justa, inclusiva, plural, participativa i sostenible, si l’educació ha de ser així, tal vegada la seva transformació no pugui ser tan ràpida com volem, o com pensem que “el moment ho exigeix”… haurem de començar a pensar en el “decreixement” també des de l’educació, és possible un progrés més lent, però en el qual ningú no se’ns quedi enrere, en el qual totes i tots siguem necessaris, educands i educandes i educadors i educadores, i del qual ens sentim part responsable en les nostres comunitats educatives, cadascú des d’on és, i si el procés és més lent però anem totes i tots sentint que aquesta transformació per a la ciutadania global ja s’està produint ja?;
  • mirar cap al futur sí, però no cap a qualsevol futur… innovar sí, però és nou tot el que ens presenten com a tal?, tot el que és nou ens serveix per a la transformació que volem?, no tindrem molt ja als nostres armaris educatius?, podríem pensar més a poc a poc en què necessitem i què podem adquirir?, no ens podríem unir al moviment “vintage” també en educació?, adaptar, reutilitzar bé, sense haver d’estar buscant cada dia l’última novetat fora?, en un estil que sona molt a un sol ús, a perpètua insatisfacció, a insostenibilitat?

0 Comentaris

Deixar un comentari

Vols unir-te a la conversa?
escriu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *